Saturday, July 14, 2007

 

El cafè i la sobretaula

Això d'anar a fer el cafè a una terraceta és un costum ben poc Novaiorquès.

Ja d'entrada comencen les complicacions a l'hora de trobar una terraceta ben maca, arrasarada del sol de tarda i on passi un airet maco que faci més agradable l'estada ... perquè només solen ser restaurants que tanquen entre el dinar i el sopar, és a dir, de 2 a 6, que és precisament l`hora de fer el cafè i la sobretaula.

Bé. Posem per cas que trobes un paradís com l'esmentat ... demanes per seure ... i et porten el menú: "No, thanks, we´d just like some coffee" ... i ja la tenim liada.

Les cares dels cambrers son del més extranyat que et pots trobar, com si arribéssis de Mart i fós el primer cop que veiéssin un alien. Cafè? Però si això és un restaurant; on van aquesta gent - pensen. "One second, please, I'll check with my manager". Acostuma a ser la resposta.

On s'és vist gent que ocupa un lloc en una terraca i demana un cafè en comptes de demanar manduca o bé Cosmos a tutiplén? - que vagin al Starbucks a fer un cafè!

De vegades torna el cambrer-a amb cara de pocs amics, dient-nos que OK, però veient-lo entristit per la poca propina que en treurà de tot plegat.

Ben complicat, aixó de fer un café a Novaiork.

Comments:
Sí, boníssim el careto, l'altre dia, de la cambrera del lloc aquell mexicà, La Palapa! Jojo. ;)
 
Post a Comment



<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?