Adventure Bunch in Big Apple

Aquest divendres va ser una dia molt distret: al matí vaig ver una visiteta a la ONU (L'edifici està al mateix carrer on vivim nosaltres, però a la part Est de l'illa).
Es conmemorava el 10è aniversari de la creació del Fons d'Ajuda per acabar amb la violència contra les dones....Quina ironia d'aniversari em va semblar a mí: es veu que la ONU no va descobrir que la violència de gènere constituia un problema a nivell mundial fins el 1997... Sembla que llavors algú debia obrir els ulls i decidir crear un fons específic per combatre aquesta lacra que pateixen durant la seva vida 1 de cada 3 dones d'aquest planeta. Només una dada més: aquest tipus de violència és la principal causa de mort o incapacitat per les dones entre 16 i 44 anys a nivell mundial.
No és un problema petit, en realitat és un problema de grans, enormes dimensions.
Per qui estigui interessat: http://www.womenwarpeace.org/
Una de les sorpreses va ser escoltar a l'embaixadora de Nacions Unides en aquest tema agrair el paper actiu i l'aportació d'Espanya com un dels principals països aportadors al fons i amb una política més activa en el tema.

Per la tarde vaig poder assistir a un petit cocktel per celebrar l'edició en anglés de la última novel·la de l'escriptora Carme Riera. El títol és In the last Blue (Dins del darrer Blau).
Jo creia que l'event seria a una llibreria o un lloc semblant, però per la meva sorpresa, es va realitzar a l'apartament que l'editor americà de Carme Riera té al SOHO de New York.
Oh my God, What a wonderful apartment!! L'espai era fantàstic, cosa que em va fer replantejar el meu futur professional i reconsiderar seriosament reorientar-me cap a la edició de llibres en llengua anglesa.
La companyia i la conversa va ser fantàstica, però tot i així vaig aprofitar per donar una ullada a la magnífica col·lecció de quadres i litografies que tenia el propietari per tot el pis, especialment els que tenia a la vista penjats a la seva biblioteca-sala d'estar-cuina oberta. I allà, sense anar més lluny i al costat de la vaixella, silenciós i discret, sense cridar l'atenció de la gent, hi havia un magnífic Chagall penjat com si res, com si fos un objecte més del mobiliari, l'estri indispensable a qualsevol cuina.
No vaig poder evitar fer-li una foto, com qui deixa anar la seva part més paparatzi i descobreix a una "celebrity" intentant amagar-se a la cuina de la persecució de la gent. Tots sóm uns voyeurs en el fons.

S.